Trump sacseja al Brent
“Bobby, deixa’m el petroli a mi. Tenim més petroli que qualsevol país del món. Més que l’Aràbia Saudita. Més que Rússia. Bobby, mantente allunyat de l’or líquid.” Amb aquestes paraules, llançades entre bromes durant el seu discurs de victòria electoral, Donald Trump va deixar clara la seva postura sobre els combustibles fòssils i el paper que tindran en el seu govern. El missatge, dirigit a Robert F. Kennedy Jr., qui a més de ser una figura clau en la seva administració ha estat un advocat ambientalista per dècades i ha demandat a empreses contaminants, revela amb claredat les intencions de Trump respecte a la indústria petroliera.
El retorn de Trump a la Casa Blanca va provocar aquest dimecres forts moviments en els mercats financers, impactant les borses, les divises, els bons, i fins i tot les projeccions sobre els tipus d’interès dels bancs centrals. No obstant això, el preu del petroli va mostrar major estabilitat. Encara que inicialment va sofrir una caiguda a causa de la forta revaloració del dòlar, el barril de Brent –referència a Europa– va recuperar ràpidament el terreny perdut i a penes va registrar canvis, mantenint-se entorn dels 74 dòlars. No obstant això, la política energètica del país sembla a punt de canviar: el programa de Trump estableix com a objectiu que els Estats Units compti amb l’energia més barata del planeta. Per a això, suggereix “alliberar les enormes reserves d’or líquid en terrenys públics dels Estats Units”.
Segons els analistes de Citi, aquestes mesures podrien portar a una forta caiguda en el preu del petroli. “És probable que un segon mandat de Trump mantingui els preus sota pressió en 2025. La nostra projecció per al preu mitjà del Brent és de 60 dòlars per barril”, indiquen en un informe. Això implicaria una disminució del 20% respecte als preus actuals, atribuint aquesta possible baixada a l’impacte dels aranzels, a un possible increment de l’oferta de l’OPEP+, i a una política fiscal més favorable per al sector energètic.
El programa de Trump també arremet contra les polítiques del seu predecessor, Joe Biden, a qui acusa de frenar els contractes de perforació en el Refugi Nacional de Vida Silvestre de l’Àrtic (ANWR) a Alaska, una de les majors reserves petrolíferes del país. Cal destacar que en aquesta zona opera l’espanyola Repsol, que en 2017 va anunciar haver fet el major descobriment de petroli en sòl estatunidenc de les últimes tres dècades.
Més permisos
Entre les mesures que proposa, Trump planeja accelerar l’aprovació de permisos de perforació per a augmentar la producció de petroli i gas natural, alleujar el que denomina “les asfixiants alces d’impostos de Biden als productors de petroli, gas i carbó” i reproveir les reserves estratègiques de cru. “Per a mantenir el ritme de l’economia global, que depèn dels combustibles fòssils en més d’un 80% de la seva energia, el president Trump will drill, baby, drill” (perforarà, nen, perforarà), resa el seu programa, recorrent al popular lema que convida a explotar els recursos energètics de sòl estatunidenc. El director executiu de l’empresa de serveis petrolífers Canary LLC, va comentar a Bloomberg: “Veurem una major venda de concessions en alta mar, un impuls al moviment d’oleoductes, fracking en terrenys federals i una orientació clara cap a la reducció dels costos energètics per als consumidors”.
La lògica del mercat suggereix que un increment de l’oferta de petroli tendeix a reduir els preus, encara que entren en joc altres factors. Un analista independent assenyala que, en ser Europa una importadora neta d’energia, podria beneficiar-se de preus més baixos en el petroli estatunidenc, però un increment en la producció també suposaria un desafiament per a les seves polítiques de transició cap a energies netes. “Per a l’OPEP, també representa una amenaça directa: amb més cru en el mercat, els preus podrien baixar encara més, obligant l’OPEP a retallar la seva producció per a evitar una caiguda d’ingressos significativa”, explica.
La grandària d’aquesta possible retallada de producció, en cas d’implementar-se, seria clau per a la direcció dels preus globals. A més, per als compradors internacionals, influeix un altre factor important: l’evolució del dòlar, la moneda en la qual s’efectuen les importacions de petroli i que, després de la victòria de Trump, s’ha enfortit significativament enfront d’altres divises.
Risc geopolític
La qüestió geopolítica també exercirà un paper crucial: si Trump imposa sancions més severes a l’Iran —del qual la Xina adquireix el 13% del seu cru— en resposta al seu programa nuclear, el preu del petroli podria elevar-se, almenys en teoria. ING estima que una aplicació més estricta de sancions podria comprometre el subministrament de més d’un milió de barrils diaris, encara que adverteix que la fortalesa del dòlar seria un factor baixista per al cru i les matèries primeres en general. En aquesta línia, els analistes d’UBS assenyalen que l’impacte de Trump en el mercat petrolier seria mixt: els riscos geopolítics pressionarien a l’alça els preus, mentre que l’augment de l’oferta, la menor demanda a causa dels aranzels, i un possible alto-el-foc a Ucraïna exercirien una influència a la baixa.
L’enfocament de Trump a reduir els costos del combustible i l’electricitat als EUA podria tenir repercussions negatives per a Europa. El director d’Estudis Econòmics en la IESEG School of Management a França, adverteix: “La bretxa entre el cost de l’energia als EUA i Europa s’ampliarà, afectant els fabricants europeus. La indústria europea perdrà competitivitat i quota de mercat, la qual cosa acceleraria la desindustrialització a Europa i resultaria en pèrdues significatives d’ocupació”.
A més, no s’ha de subestimar un possible efecte d’arrossegament: si els EUA redueix les regulacions ambientals, uns altres petroestados i economies en desenvolupament amb reserves de combustibles fòssils, com Nigèria, podrien seguir el seu exemple. Això podria provocar una reducció de preus, però també un increment de les emissions contaminants. L’Agència Internacional de l’Energia ja ha advertit que per a aconseguir l’objectiu de zero emissions netes de carboni en 2050, és essencial detenir l’exploració de nous jaciments.
Donants
Durant la campanya, Trump ha rebut generoses contribucions de la indústria petroliera. Encara que oficialment la xifra se situa en 75 milions de dòlars, s’estima que la suma real, en incloure fons d’inversió del sector, petites empreses i altres interessats, és considerablement major. No obstant això, queda lluny dels 1.000 milions que Trump va sol·licitar durant una reunió a l’agost amb alguns dels alts executius d’aquest sector. Els diners en joc és significatiu. Segons un estudi del Fons Monetari Internacional, les companyies estatunidenques de combustibles fòssils reben uns 700.000 milions de dòlars en subsidis anuals, si es consideren les exempcions fiscals federals i la subestimació dels costos ambientals derivats de la seva activitat.
Malgrat els creixents acords climàtics que busquen promoure les energies netes, la producció de petroli als Estats Units continua aconseguint nivells històrics. En 2023, la mitjana de producció va ser de més de 12,9 milions de barrils diaris, superant el rècord anterior de 12,3 milions de barrils establert en 2019, segons dades de l’Administració d’Informació Energètica. Mentrestant, Trump aprofita els seus discursos públics dirigits al seu nou aliat, el rebel dels Kennedy, per a tranquil·litzar a l’opinió pública: “Alemanya va intentar bolcar-se al verd i gairebé destrueixen el seu país. Tenien molins i el vent va deixar de bufar un parell de setmanes; això gairebé va ser la fi d’Alemanya. L’única cosa que has de fer per mi, Bobby, és deixar en pau el que està sota els meus peus. Guanyarem moltíssims diners i tot estarà net”, va afirmar en una altra entrevista durant la campanya.
Lleugera caiguda dels carburants
Els preus dels carburants a Espanya van registrar una lleu disminució en l’última setmana, trencant així amb tres setmanes consecutives de pujades. Segons el Butlletí Petrolier de la Unió Europea (UE) publicat aquest dijous, el preu de la gasolina va descendir un 0,2%, mentre que el del gasoil va disminuir un 0,07%. Amb aquesta lleugera baixa, tots dos carburants continuen sent més econòmics que fa un any. En xifres concretes, el preu mitjà de la gasolina es va situar en 1,504 euros per litre, mentre que el gasoil va aconseguir els 1,391 euros, d’acord amb dades de 11.400 estacions de servei a Espanya entre el 29 d’octubre i el 4 de novembre. Aquest retrocés frena la sèrie d’augments iniciada el 14 d’octubre.
A nivell interanual, els preus mostren una notable reducció en comparació amb fa un any. La gasolina és un 8,6% més barata i el gasoil un 15,2% menys costós. Comparant amb l’inici de 2024, la tendència continua sent positiva: des de gener, el preu de la gasolina ha caigut un 2% i el del gasoil un 6,9%.
No obstant això, en el curt termini, els preus es mantenen per sobre dels nivells de fa un mes. Actualment, la gasolina és un 1,5% més cara que en la primera setmana d’octubre, i el gasoil ha pujat un 2,1% en aquest mateix període. Malgrat aquestes oscil·lacions, els preus a Espanya romanen per sota de la mitjana europea, on la gasolina es cotitza a 1,633 euros per litre i el gasoil a 1,526 euros.
