Era Biden; Tecnològiques, energètiques i farmacèutiques
La legislatura de Joe Biden ha estat marcada per una sèrie d’esdeveniments transcendentals: una pandèmia global, la guerra a Ucraïna amb el seu conseqüent impacte inflacionari, tensions geopolítiques a Orient Mitjà i no poques disputes comercials. Aquests factors han influït profundament tant en la política com en el pols dels mercats financers en els últims quatre anys. Mentre s’espera conèixer al pròxim inquilí de la Casa Blanca, els analistes porten mesos projectant els possibles efectes d’una nova presidència de Donald Trump o d’una victòria de Kamala Harris sobre els mercats.
En el balanç d’aquests quatre anys, la política ha tingut un impacte secundari enfront del paper central de les tecnològiques, amb Nvidia com a símbol dels grans guanyadors de la legislatura, gràcies a la seva aposta per la intel·ligència artificial, consolidada com la tendència d’inversió dominant. Al costat de les tecnològiques, les empreses energètiques han sortit beneficiades, afavorides per la decisió d’inundar el mercat internacional amb gas natural liquat després del tancament de subministraments russos. També han destacat les farmacèutiques, impulsades pels avanços en tractaments contra l’obesitat, així com les signatures de defensa i la gran banca.
No obstant això, el veritable protagonista d’aquests quatre anys ha estat la renda variable estatunidenca, que va mostrar una sòlida recuperació després de tocar fons al març de 2020, en plena crisi de la pandèmia. Des de les eleccions de novembre d’aquest any, el S&P 500 ha avançat un 74.7%, superant el 66.6% del Nasdaq Compòsit i el 57.7% del Dow Jones. En comparació, l’Euro Stoxx 600 ha pujat un 48.5% i l’Ibex 35 un 84%. En el mercat de deute, la rendibilitat del bo estatunidenc a deu anys ha passat del 0.8% al 4.3% actual, havent arribat a fregar el 5% a l’octubre de l’any passat.
En la destacada escalada dels “set magnífics” (Apple, Nvidia, Microsoft, Google, Amazon, Meta i Tesla), Nvidia es posiciona com el líder absolut, amb un augment del 986% en aquest període. Aquest ascens meteòric l’ha col·locat en una tancada competència amb Apple pel títol de l’empresa més valuosa del món, després que ambdues superessin la barrera dels tres bilions de dòlars de capitalització. No obstant això, la revaloració de Nvidia ha estat superada per Super Micro, que ha registrat una alça del 1,046%, convertint-se en l’acció amb millor acompliment del S&P 500 des de novembre de 2020. Aquest creixement notable ha tingut lloc malgrat les inquietuds entorn de la seva comptabilitat i problemes de governança i transparència, que inclouen la renúncia del seu auditor, la qual cosa ha provocat una caiguda del 68.7% en les seves accions en els últims sis mesos.
Fora del S&P 500, destaca el cas de Microstrategy, que ha experimentat un augment del 1,234% impulsat per les seves fortes inversions en criptoactivos. En comparació, els augments de la resta dels magnífics han estat més moderats: Alphabet ha pujat un 118%, Meta un 103%, Microsoft un 100%, Apple un 93%, Amazon un 22.5% i Tesla un 82%.
Encara que les tecnològiques han acaparat els titulars, les empreses energètiques estatunidenques també han mostrat fortes pujades en el S&P 500. L’acord entre Washington i Brussel·les per a assegurar la demanda europea de gas natural liquat (GNL) a partir de 2022 ha impulsat el creixement de les companyies d’infraestructures de GNL i les petrolieres. els Estats Units s’ha convertit en el major proveïdor de gas natural a nivell mundial, superant a Catar i Austràlia, segons dades de S&P Global. Europa, en el seu esforç per reduir la dependència energètica de Rússia, s’ha transformat en el major importador de gas estatunidenc, segons el Departament d’Energia dels EUA Això ha beneficiat a empreses com Targa Resources, operador de gasoductes que ha augmentat un 954.2% en els últims quatre anys. També es destaquen els avanços de Marathon Oil (594.7%) i Diamondback Energy (592.5%). Entre les petrolieres tradicionals, ConocoPhillips ha pujat un 280%, Exxon Mobil un 263% i Chevron un 124%.
La lluita contra l’obesitat guanya terreny
L’auge dels medicaments contra l’obesitat ha reemplaçat ràpidament a les vacunes contra la COVID-19 com a motor de creixement per a les grans farmacèutiques. Aquest canvi és el principal impulsor de l’escalada en Borsa d’empreses com Eli Lilly, amb un augment del 517.9%, i Viking Therapeutics, que es dispara un 1,021.5%. Eli Lilly ha convertit a Mounjaro i Zepbound en els seus productes estrella, competint directament amb Ozempic i Wegovy, els populars fàrmacs de la danesa Novo Nordisk, el valor en Borsa de la qual ha pujat un 249% en el mateix període.
Les companyies de defensa i armament també han viscut un creixement significatiu. Palantir Technologies, especialitzada en intel·ligència artificial per a aplicacions militars, s’ha convertit en una de les favorites del Departament de Defensa dels EUA per a detectar amenaces de seguretat. Des del seu debut borsari en 2020, les seves accions han pujat més de quatre vegades, passant de 9.2 dòlars per acció a 45 dòlars actuals, la qual cosa l’ha catapultat al S&P 500 amb una valoració de 103,000 milions de dòlars. Només aquest dimarts, les seves accions van pujar un 19% després de presentar sòlids resultats trimestrals i rebre una revisió a l’alça de diverses signatures d’anàlisis. Al costat de Palantir, Axon Enterprise, especialitzada en tecnologia militar, ha pujat un 323%, i el fabricant d’aeronaus d’alta precisió Moog un 226%. Lockheed Martin, per part seva, ha registrat una alça més moderada del 55%. A Europa, el sector de defensa també ha destacat, amb pujades notables com Rheinmetall (669%), Rolls-*Royce (663%) i Leonardo (446%).
El sector financer i de mitjans de pagament ha estat un altre dels guanyadors dels últims quatre anys. CPI Card, en el Nasdaq Compòsit, ha acumulat la major pujada de l’índex amb un 2,721% impulsat per l’expansió dels seus serveis en tecnologia de pagaments. En el Dow Jones, American Express lidera amb un augment del 196%. Malgrat la creixent regulació després de la fallida de Silicon Valley Bank, els grans bancs han aconseguit retorns elevats: Goldman Sachs ha pujat un 170% i JP Morgan un 124%, beneficiats per l’alça dels tipus d’interès de la Reserva Federal, que ha millorat els seus marges.
