Baixar de tipus en la ressaca electoral
En plena ressaca electoral, i sense la certesa de qui serà el pròxim president dels Estats Units, la Reserva Federal es prepara per a reduir els tipus d’interès en 0,25 punts. Les recents declaracions dels responsables del banc central, encapçalades pel seu president Jerome Powell, han insinuat aquesta mesura, que els mercats ja donen per segura. A més, els indicadors econòmics recents permeten mantenir el ritme gradual de relaxació de la política monetària. La decisió es donarà a conèixer aquest dijous, al final de la reunió del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC) de la Reserva Federal.
Al setembre, Powell va iniciar un canvi de cicle en la política monetària amb una rebaixa de mig punt, motivada per la feblesa del mercat laboral a l’agost i la previsió que la inflació s’acostava sostingudament a l’objectiu d’estabilitat del 2%. En aquesta reunió, les projeccions dels membres de la Reserva Federal ja apuntaven a dues retallades addicionals de 0,25 punts per a la resta de l’any.
En algun moment, el mercat va anticipar fins i tot una rebaixa de 0,5 punts al novembre, però Powell va buidar aquestes expectatives en assenyalar, el 30 de setembre, que el FOMC “no és un comitè que tingui pressa a retallar els tipus ràpidament”. Va subratllar a més: “El nostre escenari basi és un procés pausat, no alguna cosa que hàgim d’afanyar”.
Altres membres del comitè han coincidit amb aquesta cautela. Christopher Waller va assenyalar a mitjan octubre que “les dades suggereixen que la política monetària ha de procedir amb major prudència en el ritme de retallades respecte a la reunió de setembre”. En aquesta reunió, la consellera Michelle Bowman va considerar excessiu la retallada de mig punt i va votar en contra, alguna cosa que no succeïa des de 2005.
Powell va descriure la rebaixa de setembre com l’inici d’un procés, i les dades conegudes des de llavors reflecteixen que l’economia estatunidenca està aconseguint un aterratge suau. L’índex de preus PCE, l’indicador d’inflació de referència de la Reserva Federal, es va situar al setembre en el 2,1%, només una dècima per sobre de l’objectiu del 2%. No obstant això, l’índex subjacent, que exclou aliments i energia, es manté en el 2,7%, la qual cosa indica que la batalla contra la inflació encara no està guanyada.
D’altra banda, el mercat laboral va registrar a l’octubre la menor dada de creació d’ocupació de la presidència de Joe Biden, influït per l’impacte dels huracans Helene i Milton en el sud-est dels Estats Units, com va anticipar Waller. Les 12,000 ocupacions nets generats a l’octubre van venir acompanyats d’una revisió a la baixa de les xifres d’agost i setembre, la qual cosa confirma el refredament del mercat laboral.
Amb la inflació sota control i l’ocupació perdent força, la continuació del gir de la Reserva Federal sembla justificada. Powell va destacar la importància de la primera rebaixa i la seva preocupació per evitar una pèrdua d’autoritat si els tipus haguessin d’augmentar novament en pocs mesos. Encara que fer una pausa ara no seria crític, podria desconcertar al mercat.
Els mercats ja donen per assegurat la retallada. Els futurs sobre els fons federals reflecteixen una probabilitat pròxima al 100% d’una retallada de 0,25 punts. També anticipen, amb una probabilitat del 80% segons l’eina FedWatch de CME, una altra retallada d’un quart de punt el 18 de desembre, encara que aquest dependrà de les dades futures i no descarta un canvi de plans. Els inversors estaran atents a les paraules de Powell, encara que probablement es reserva fins que hi hagi més dades.
El banc central segueix un doble mandat d’estabilitat de preus i plena ocupació. Powell va reconèixer a l’agost en el simposi de Jackson Hole que els riscos d’inflació han disminuït mentre que els riscos per a l’ocupació han augmentat, marcant així el punt d’inflexió en la política monetària.
El resultat de les eleccions d’aquest dimarts pot agregar complexitat a la labor de la Reserva Federal. Tant Kamala Harris com Donald Trump proposen polítiques fiscals expansives, depenent de la composició del Congrés. En el cas de Trump, també planeja imposar aranzels universals i una política de deportació massiva, la qual cosa podria pressionar a l’alça els preus. No obstant això, encara és aviat perquè aquestes possibles polítiques influeixin en les decisions d’aquesta setmana.
Més enllà de l’impacte de les polítiques del pròxim ocupant de la Casa Blanca, una victòria de Trump afegiria pressió política sobre la Reserva Federal. Trump ha criticat el paper de Powell i podria intentar influir en les decisions sobre els tipus d’interès. En la seva última conferència de premsa, Powell va subratllar la importància de la independència del banc central: “Els països amb bancs centrals independents aconsegueixen una inflació més baixa. Nosaltres servim a tots els estatunidencs, no a cap polític en particular. Busquem la màxima ocupació i l’estabilitat de preus per a tots els ciutadans. És un bon arranjament institucional que ha beneficiat al públic, i crec fermament que així continuarà”.
