L’inversor davant l’eleccions als EUA
Els inversors sempre afronten amb expectació i cert nerviosisme les eleccions presidencials dels EUA, que solen mantenir el suspens en els mercats durant els dies posteriors. La cita del pròxim 5 de novembre no sols posseeix una dimensió política global indiscutible, sinó que a més representa un esdeveniment de rellevància per als mercats, encara que els seus efectes tendeixen a ser de curt termini i rares vegades alteren el rumb general. George W. Bush, en el seu primer mandat, va enfrontar l’esclat de la bombolla puntocom, mentre que Barack Obama va començar la seva legislatura en plena crisi per la fallida de Lehman Brothers. Actualment, el S&P 500 es manté en nivells màxims sense signes d’esgotament, mentre Wall Street anticipa una possible victòria de Trump en els últims dies previs a la votació. Un triomf republicà seria inicialment ben acollit per la Borsa, sempre que no impliqui un domini absolut en el Congrés, encara que l’impacte en el mercat de bons seria distint. No obstant això, com ja van demostrar eleccions passades, enquestes i pronòstics poden no ser definitius. L’única cosa segur és que els dies següents seran d’alta volatilitat.
UN RESULTAT IMPREDICTIBLE
Les eleccions del 5 de novembre als Estats Units es perfilen com les més renyides en dècades. Citi les descriu com les més disputades en els últims 50 anys. Trump parteix amb un lleuger avantatge, i un “escombratge republicà” –amb el control del Congrés i la Casa Blanca– és un dels possibles escenaris, encara que amb una probabilitat similar a la d’una victòria de Kamala Harris, acompanyada d’un Congrés dividit, on els republicans dominarien el Senat i podrien bloquejar les iniciatives legislatives de la Cambra de Representants.
L’estrateg sènior de Crédit Mutuel AM, és cautelós davant la idea d’una segura victòria republicana. “És prematur assegurar res. La diferència entre els candidats en estats clau continua sent molt estreta. Tots els estats semblen lleugerament inclinats cap a Trump, però el marge d’error és només d’uns punts percentuals”, assenyala, recordant que l’experiència d’eleccions passades suggereix desconfiar de les enquestes. En 2020, Joe Biden liderava per 12 punts a nivell nacional (55% vs. 43%) i va acabar amb un avantatge de només 4 punts. En 2016, Hillary Clinton, amb un avantatge de 4-5 punts, va guanyar el vot popular per tot just 2 punts, però va perdre les eleccions.
El desenllaç es decidirà en uns pocs estats clau i és possible que el resultat final no es conegui el mateix 5 de novembre. Aquesta incertesa podria augmentar la volatilitat del mercat. “El pitjor escenari per als mercats seria un resultat tan ajustat que permeti impugnacions, generant possibles tensions”, adverteix el director d’inversions de Julius Baer.
LLIÇONS PER A QUI INTENTI ANTICIPAR-SE
Malgrat el consens generalitzat sobre una victòria de Trump, Crédit Mutuel suggereix parar esment a uns certs indicadors de mercat que apunten a un possible triomf d’Harris. Un d’ells és el S&P 500, que ha pujat un 5% entre juliol i octubre: “Des de 1980, quan el S&P puja entre finals de juliol i octubre, el partit en el poder sol guanyar”, expliquen. Un altre indicador és l’anomenat índex de Misèria, que combina la taxa de desocupació i la inflació, i que ha disminuït sota el mandat de Joe Biden. Des de 1980, quan aquest índex baixa, el partit en el poder sol retenir el govern, en aquest cas, el demòcrata.
Des de Pimco, en canvi, adverteixen que el comportament dels bons i les accions en el mes previ a les eleccions no és un predictor de confiança del que succeirà després. Entre 1992 i 2020, en el 50% dels casos, els mercats van retrocedir. No obstant això, la reacció del mercat en els dies i setmanes posteriors ha estat un indicador una mica més fiable del rendiment anual. “Els rendiments dels bons tendeixen a revertir-se respecte a la reacció del primer dia el 60% de les vegades, mentre que els rendiments de les accions han mostrat tendències similars en horitzons d’una setmana i un any en el 75% dels casos”, explica la responsable de polítiques públiques de Pimco.
UN IMPULS A LA BORSA AMB TRUMP?
Més enllà de les estadístiques, el consens del mercat suggereix que una victòria de Trump podria desencadenar un ral·li en la Borsa, basat en la seva proposta de reduir l’impost de societats del 21% al 15% per a les empreses que produeixin als EUA (i al 20% per a les altres), la qual cosa impulsaria els beneficis corporatius. En 2017, les reformes fiscals de Trump van contribuir a una alça en el S&P 500, que va tancar el seu mandat amb un increment pròxim al 60%. No obstant això, aquesta expectativa de creixement borsari amb un govern republicà presenta una preocupació important: el possible augment d’aranzels. Trump proposa elevar els aranzels en totes les importacions a més del 10% des de l’actual 3% mitjana, i fins a un 60% per a productes xinesos.
Aquest enfocament proteccionista, en teoria, podria beneficiar a empreses de perfil més domèstic, especialment a les de petita i mitjana capitalització, en augmentar la seva competitivitat. No obstant això, també portaria amb si un efecte inflacionista que dificultaria noves retallades de tipus per part de la Reserva Federal, provocant vendes en actius de risc com la renda variable. Aquest advertiment ha estat subratllada per gegants de Wall Street com Bank of America i Citi, que recomanen als seus clients vendre si Wall Street respon amb un ral·li davant una victòria de Trump, especialment si el control del Congrés també queda en mans republicanes, facilitant així polítiques més radicals en temes com els aranzels i la immigració.
Mentrestant, en cas de triomf republicà, és probable que la Borsa estatunidenca reaccioni positivament, encara que no així l’europea, que roman més vulnerable a una política aranzelària agressiva. Amb les seves economies més importants, Alemanya i França, en un context d’alentiment, les Borses europees, més exposades a l’exportació, també són sensibles als desafiaments d’una economia xinesa afeblida sota una administració republicana. De qualsevol forma, queda en l’aire la capacitat real dels candidats per a implementar les seves promeses. “L’eficàcia d’aquestes polítiques també dependrà de la composició del Congrés i de les decisions judicials en cas de litigis contra les mesures presidencials”, expliquen en Pimco.
NERVIS EN EL DEUTE SOBIRÀ DELS EUA
El rendiment del bo estatunidenc a deu anys, referència global en el mercat de crèdit, ha pujat aquests dies fins a nivells màxims des de juliol, mentre que l’índex de volatilitat del deute sobirà dels EUA marca nous màxims de l’any. “Una victòria clara de Trump seria positiva per a la renda variable però desfavorable per als bons del Tresor, mentre que, de guanyar Kamala Harris, seria al revés”, comenta Yves Bonzon.
Aquesta tendència alcista en el rendiment dels bons reflecteix tant l’expectativa d’una victòria de Trump com la preocupació que les seves polítiques inflacionistes puguin influir en l’estratègia de la Fed, fent menys probable una rebaixa addicional de tipus. La Reserva Federal es reunirà aquest dimecres, just un dia després de les eleccions, i s’espera una retallada de 25 punts bàsics. No obstant això, també es preveu un missatge de moderació respecte a futures reduccions. “És probable que Powell al·ludeixi a una economia més sòlida de l’anticipat, suggerint que, encara que confia en una normalització de la inflació, és necessari ser cautelosos i evitar retallades de tipus massa ràpids. La recent resistència de la inflació subjacent dona suport a aquesta cautela”, apunten des de Macroyield.
UNA MIRADA A LLARG TERMINI
La reunió de la Fed redirigirà l’atenció dels inversors cap a les dades econòmiques fonamentals, més enllà de l’impacte immediat de la política estatunidenca. A més, és important recordar que els recents moviments del mercat, encara que podrien atribuir-se a l’avanç de Trump en les enquestes, també coincideixen amb altres factors, com la reducció dels temors de recessió als EUA després de sòlides dades nacionals, les expectatives de major estímul fiscal a la Xina i esdeveniments a Orient Mitjà. Deutsche Bank destaca que, històricament, els mercats borsaris no es veuen influenciats a mitjà termini per l’ocupant de la Casa Blanca, reafirmant aquest que, en les Borses, la política sol tenir poc impacte durador. “Encara que les estratègies tàctiques poden ser atractives en el curt termini, les carteres d’inversió han de construir-se per a resistir més d’un cicle electoral”, conclouen.
