La supremacia dels ‘stablecoins’

El domini del dòlar sembla segur, almenys ara com ara. La proposta de Rússia per a trencar la seva hegemonia mitjançant una nova xarxa internacional de pagaments va rebre una tèbia resposta en el recent cim dels BRICS a Kazan. En la declaració oficial d’aquest grup de mercats emergents, la iniciativa del “Pont BRICS” (BRICS Bridge) ni tan sols va ser esmentada pel seu nom. Al contrari, lluny d’afeblir-se, el rol del dòlar podria estar enfortint-se gràcies a una innovació monetària de naturalesa diferent: les stablecoins (monedes estables) recolzades per dòlars.

El sistema Puente BRICS busca facilitar la liquidació d’operacions comercials i financeres entre el Brasil, la Xina, l’Índia i altres membres mitjançant les seves pròpies monedes digitals de bancs centrals (CBDC). A més, planteja la introducció d’una moneda internacional recolzada parcialment en or, un canvi que podria afectar tant el valor com l’abast del dòlar. Durant el primer dia del cim, el preu de l’or va aconseguir un rècord històric de gairebé 2.750 dòlars l’unça, la qual cosa va despertar especulacions que alguns traders s’estaven avançant als possibles efectes d’aquesta nova divisa. No obstant això, el comunicat oficial de la reunió es va limitar a referències generals, sense detallar el pla que Moscou descriu com una reforma significativa del sistema monetari global.

Mentrestant, l’anunci monetari més rellevant de la setmana va provenir de Califòrnia, on l’empresa estatunidenca de pagaments Stripe, amb seu a San Francisco, va adquirir per 1.100 milions de dòlars una empresa cripto especialitzada en stablecoins anomenada, casualment, Bridge. Aquesta col·laboració entre Stripe i Bridge podria tenir un impacte més significatiu en l’ordre monetari global que la CBDC del Pont BRICS, enfortint el paper del dòlar i, possiblement, el seu valor.

Totes dues iniciatives reflecteixen tres tendències clau dels últims 15 anys: l’expansió de la telefonia mòbil, que va democratitzar els pagaments digitals; la caiguda en el cost del poder de còmput i l’amplada de banda, que va fer viable la liquidació en el núvol; i els avanços en criptografia, que han permès el desenvolupament de llibres comptables digitals descentralitzats i assegurances, com el blockchain.

Les primeres monedes digitals privades, com el Bitcoin, van sorgir d’aquesta evolució tecnològica. El seu èxit inicial va radicar en dos avantatges enfront de les monedes bancàries tradicionals: el seu abast global, facilitat per internet, i la capacitat d’automatitzar serveis financers. No obstant això, la majoria de les criptomonedes de primera generació, com Bitcoin, van adoptar estàndards propis, independents de les monedes tradicionals, la qual cosa va generar volatilitat i va deslligar una resposta reguladora que va limitar la seva adopció massiva.

La revolució digital ha portat també al sorgiment de monedes digitals públiques, com les CBDC, que ofereixen l’avantatge de la programabilitat sense la volatilitat de les criptomonedes estàndard. No obstant això, aquestes CBDC presenten limitacions: estan dissenyades per a operar sota el control de bancs centrals individuals i no com a part d’una xarxa global integrada, la qual cosa subratlla la necessitat d’iniciatives com el Pont BRICS per a facilitar el comerç transfronterer. A més, representen una amenaça per al sistema bancari tradicional, ja que permetrien transaccions directes sense risc creditici en els bancs centrals, qüestionant així la necessitat de mantenir dipòsits en bancs comercials.

Per part seva, les stablecoins han sorgit com un híbrid entre els models públic i privat, intentant oferir el millor de tots dos mons. Igual que les criptomonedes privades, proporcionen una plataforma de pagaments global en temps real sense dependre d’un sistema com el Pont BRICS. Igual que les CBDC, estan recolzades per monedes nacionals, la qual cosa evita la volatilitat especulativa. En resum, les stablecoins ofereixen la funcionalitat d’un blockchain descentralitzat juntament amb la familiaritat i el suport regulador de les monedes fiduciàries.

El CEO de Stripe, ha descrit aquesta combinació com a “superconductors a temperatura ambient per a serveis financers”, fent una analogia amb el cobejat avanç en enginyeria elèctrica. Malgrat uns certs problemes reguladors, com la multa imposada a Tether en 2021, l’interès dels usuaris per les stablecoins continua creixent. En contrast amb les criptomonedes estàndard, el nombre d’usuaris de stablecoins s’ha triplicat en dos anys i mig, reflectint la demanda per accés constant i en temps real a un dòlar digital utilitzable en qualsevol lloc.

Durant dècades, fins i tot els aliats dels Estats Units han criticat el seu domini en el sistema monetari global. Si bé la digitalització de les finances està transformant les regles del joc, sembla improbable que el Pont BRICS desplaci el “privilegi exorbitant” que va denunciar el ministre d’Economia francès Valéry Giscard-d’*Estaing en 1965. Més probable és que l’aliança Stripe-Bridge acabi reforçant la cèlebre resposta de l’exsecretari del Tresor dels EUA, John Connally: “És la nostra moneda, però el seu problema”.

13e024f8b10199f58e47f596e2b28d99?s=300&d=mm&r=g - La supremacia dels ‘stablecoins’
Capafons & Cia. S.L.