5 claus de la tercera retallada de tipus
El BCE ha decidit avui una nova retallada de tipus, el tercer des del gir iniciat al juny i el segon consecutiu. Aquesta acceleració en les baixades és significativa, ja que no s’havien produït dues retallades seguides des de 2011, en plena crisi de l’euro. El banc central insisteix que la inflació continua retrocedint conforme al que es preveu, però introdueix un nou argument: la feblesa del creixement en la zona euro. No sols es tracta que els preus estiguin baixant, sinó que les perspectives d’inflació s’afebleixen davant l’estancament econòmic. Amb menys activitat, hi ha menys pressió sobre els preus, la qual cosa permet major flexibilitat en el cost dels diners. Així i tot, Christine Lagarde ha descartat que l’eurozona es dirigeixi cap a una recessió, encara que ha reconegut que tots els indicadors, tant d’inflació com d’activitat econòmica, apunten a la baixa. Els mercats ja anticipen una altra retallada d’un quart de punt en la reunió del 12 de desembre.
1. Preocupació pel creixement, encara que no sigui el mandat del BCE
“Les perspectives d’inflació també es veuen afectades per les recents sorpreses a la baixa en els indicadors d’activitat econòmica”, assenyala el BCE en el seu comunicat. Aquesta frase reflecteix la creixent preocupació del Consell de Govern pel feble creixement en la zona euro. L’únic mandat del BCE és l’estabilitat de preus entorn del 2% a mitjà termini, fins i tot si això implica sacrificar el creixement, com ha estat el cas en els últims dos anys de lluita contra la inflació. No obstant això, la fermesa del BCE ha portat a l’eurozona al límit. “Ens preocupa el creixement en la mesura en què afecta la inflació”, ha admès Lagarde.
El PIB de la zona euro només va créixer un 0,3% en el primer trimestre i un 0,2% en el segon. Per a tot l’any, el BCE preveu un creixement del 0,8%, amb una projecció revisada del 1,3% per a 2025. No obstant això, aquests càlculs es van realitzar abans que les últimes dades mostressin una tendència a la baixa, com ha assenyalat Lagarde. Al setembre, els índexs PMI van indicar contracció econòmica en situar-se per sota dels 50 punts, mentre que Alemanya ja ha anticipat que el seu PIB es contraurà un 0,2% enguany, marcant el segon any consecutiu de retrocés per a la major economia de l’eurozona.
2. Aterratge suau, no recessió
Lagarde ha reconegut que l’estancament econòmic no afecta per igual a tota la zona euro i ha parat esment en sectors clau com el de l’automòbil, fonamental per a Alemanya. No obstant això, manté que l’escenari previst pel BCE és un aterratge suau i no una recessió. “No esperem una recessió en la zona euro”, ha assegurat, malgrat l’afebliment econòmic i les restrictives condicions de finançament després de tres retallades de tipus des de juny, com reconeix el BCE.
3. Decisió unànime, sense retallades de mig punt
La retallada d’un quart de punt aprovat avui pel Consell de Govern del BCE va ser unànime, segons Lagarde. No es va plantejar una retallada més agressiva, com el de mig punt implementat per la Reserva Federal al setembre. Malgrat la sorpresa positiva amb la inflació, la dada de setembre de la qual va ser del 1,7%, el nivell més baix des d’abril de 2021, Lagarde va insistir que la lluita contra la inflació no ha acabat: “Encara no li hem torçat el braç a la inflació”. S’espera que les pròximes dades de l’IPC siguin més alts a causa de la comparació interanual amb els preus baixos de l’energia a la tardor de 2023. A més, hi ha sectors on els preus continuen elevats, com els aliments, la inflació dels quals va pujar al 2,4% al setembre, i els serveis, que registren una inflació del 3,9%.
4. Sense pistes per a desembre: tot dependrà de les dades
El BCE ha reiterat que no es compromet a cap senda fixa de tipus, malgrat les expectatives del mercat d’una altra retallada al desembre. Lagarde subratlla que la decisió d’avui “no obre la porta a res” i que les futures decisions dependran de les dades disponibles. Al desembre, el BCE també actualitzarà les seves previsions macroeconòmiques, incloent-hi projeccions fins a 2027, la qual cosa proporcionarà una base més sòlida per a prendre decisions en el futur.
5. Atenció als aranzels i les eleccions als EUa
Encara que el BCE es guia per les dades econòmiques, no pot ignorar el context polític. Les eleccions presidencials dels EUA, que enfrontaran a Kamala Harris i Donald Trump, podrien tenir un impacte significatiu en l’economia de la zona euro, especialment si Trump implementa polítiques aranzelàries. “Qualsevol obstacle al comerç és un risc per a una economia tan oberta com la de la zona euro”, ha advertit Lagarde.
La presidenta també va esmentar els desequilibris fiscals en alguns països de l’eurozona, sense assenyalar directament a França, que actualment enfronta importants desafiaments en aquesta àrea. “Nosaltres ja fem la nostra part treballant per l’estabilitat de preus”, va concloure Lagarde.
