Com mobilitzar aquest estalvi cap a la inversió financera? Els experts coincideixen que els incentius fiscals són clau, i els serveis d’estudis de les principals institucions financeres de la zona euro estan treballant en això. A Espanya, el president de la CNMV ha instat a establir incentius fiscals estables per a la inversió personal en instruments financers. “Diversos països estan considerant la creació de comptes d’estalvi financer personal amb incentius fiscals, que han demostrat ser efectives a Suècia”, va assenyalar Buenaventura en un discurs el maig passat. La CNMV planeja presentar, al costat de l’OCDE, un informe a principis de desembre sobre les mesures que haurien d’implementar-se a Espanya per a fomentar la inversió minorista en Borsa i deute.
“No hi ha estímuls fiscals a Espanya que facilitin la mobilització de l’estalvi en dipòsits cap a la Borsa o la renda fixa. Els incentius actuals són insuficients, limitant-se als traspassos de fons sense tributació o a la promoció dels plans de pensions d’empresa”, afirma l’expert fiscal de AFI. La possibilitat de traspassar fons d’inversió sense tributar per les plusvàlues, que es gravaran només al moment del reemborsament, és el principal avantatge fiscal per a invertir en Borsa, especialment després de l’eliminació en 2015 de l’exempció d’impostos per als primers 1.500 euros en dividends.
No obstant això, aquest avantatge no s’aplica als fons cotitzats o ETF, que són un dels vehicles d’inversió més populars a nivell global, segons critiquen des de BME. El hòlding, controlat pel grup suís Six, també ha sol·licitat l’eliminació de l’obligació de retenció en l’IRPF sobre el pagament de cupons en actius financers amb rendiment explícit, com el deute sobirà.
Recentment, els canvis fiscals a Espanya han estat relacionats amb els plans de pensions i els incentius als plans d’ocupació. En 2021, es va reduir considerablement la deducció en la base imposable per aportar a un pla de pensions individual, passant de 8.000 euros a 2.000 euros, i des de 2022, a 1.500 euros. En contrast, s’ha incentivat l’aportació a plans d’ús d’empresa, permetent deduccions de fins a 8.500 euros, amb una reducció màxima total de 10.000 euros.
La reforma impulsada per l’actual governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, cerca contribuir a la sostenibilitat futura de les pensions, però també dona suport a l’impuls dels plans d’ocupació, conegut com el segon pilar del sistema de pensions. L’informe de Draghi suggereix que aquesta és l’estratègia per a mobilitzar l’estalvi cap a inversions més rendibles: “La forma més senzilla i efectiva és a través de productes d’estalvi a llarg termini. La UE hauria de fomentar l’oferta de plans de pensions del segon pilar, replicant els exemples reeixits d’alguns Estats membres”.
DEL COMPTE D’INVERSIÓ SUECA AL DEUTE PÚBLIC ITALIÀ
A diferència d’altres països europeus, Espanya no compta amb un vehicle d’estalvi que ofereixi beneficis fiscals directes per a fomentar la inversió en Borsa o deute. El compte d’estalvi d’inversió de Suècia, coneguda com ISK, és un referent europeu. Llançada en 2012, ha guanyat popularitat entre els estalviadors suecs. Aquest producte permet invertir en fons i accions sense necessitat de declarar pèrdues i guanys, evitant l’impost del 30% sobre guanys i dividends a canvi d’un impost estàndard anual sobre el valor del compte, que en 2024 serà del 1,086%. Encara que aquest mecanisme impedeix compensar guanys amb pèrdues, resulta avantatjós enfront del 30% habitual, especialment quan les inversions generen almenys un 4% anual.
Segons REAF, molts països de la UE estan oferint avantatges fiscals als qui inverteixen en el mercat de valors, com a reduccions en l’impost sobre la renda o exempcions parcials sobre guanys de capital en fons d’inversió a llarg termini. Per exemple, a França existeixen des de 1992 els comptes d’estalvi en accions (Pla d’Epargne en Actions), que permeten invertir en cotitzades franceses i internacionals i eximeixen de l’impost sobre la renda els guanys de capital i dividends després de cinc anys, amb un límit d’inversió de 150.000 euros.
A Itàlia, encara que no hi ha incentius directes per a la inversió en Borsa, sí que n’hi ha per a la compra de bons: els inversors individuals residents gaudeixen d’un tipus impositiu reduït del 12,5% sobre els interessos generats pel deute públic italià, en lloc del 26% aplicable a altres inversions. Aquest incentiu ha contribuït al fet que les llars italianes posseeixin una proporció de deute sobirà molt major que la d’altres economies de la zona euro. A Espanya, on la demanda de lletres del Tresor ha augmentat amb l’alça de tipus d’interès, un 37% del saldo d’aquest actiu està en mans de particulars, encara que actualment no hi ha plans per a crear un títol específic de deute sobirà per a particulars, com sí que ocorre a Itàlia o Bèlgica. El tractament fiscal actual manté un gravamen sobre els guanys patrimonials i rendiments del capital mobiliari que varia del 19% per a plusvàlues de fins a 6.000 euros al 28% per a les quals superen els 300.000 euros.
