La Xina no és el Japó
En només 10 dies, el mercat va experimentar un augment del 25%, malgrat els problemes tècnics en les Borses, provocats per l’acumulació d’ordres de compra i la incapacitat de moltes signatures per a satisfer la creixent demanda de nous comptes d’inversió. La renda variable xinesa ha entrat en una fase d’ebullició en les últimes dues setmanes, impulsada per un optimisme sobtat i estímuls públics en un mercat que ha estat sofrint. No obstant això, el repunt de l’índex CSI 300 a penes oculta la caiguda acumulada des de 2021, i s’estima que es necessitaria un augment addicional del 45% per a recuperar les pèrdues.
L’economia xinesa enfronta diversos desafiaments, i un terme ha emergit per a descriure aquesta situació: “japonización”. Encara que les comparacions entre països poden ser problemàtiques (recordem el “Espanya no és Grècia” entre 2010 i 2012), molts analistes avui dia consideren que l’economia xinesa representa el principal factor de risc per als mercats.
La “japonización” es refereix a un estancament del PIB acompanyat d’un procés deflacionista, derivat del col·lapse d’una bombolla immobiliària massiva sostinguda per crèdit, en un context de població envellida, la capacitat de consum de la qual no és suficient per a reactivar l’activitat econòmica. Segons l’economista cap de Nomura i expert en l’impacte de les crisis immobiliàries, “igual que el Japó fa tres dècades, la Xina s’enfronta a una recessió de balanços per l’esclat de la seva bombolla d’actius. No obstant això, a diferència del Japó, la Xina podria enfrontar també una recessió en el sector de la construcció, que representa el 26% del seu PIB”. Entre les pressions deflacionistes, esmenten la reducció de l’estalvi d’empreses i llars durant els tancaments per COVID-19, la caiguda de la població des de 2021, el parany de la renda mitjana (quan un país deixa de ser competitiu en costos) i les tensions geopolítiques amb Occident. Goldman Sachs assenyala que, en uns certs aspectes, la situació de la Xina és més greu que la del Japó en 1989, encara que presenta variables més favorables en altres àrees, com a ingressos i solidesa bancària.
A l’agost, UBS va retallar la seva previsió de creixement per a la Xina del 4,6% al 4%, advertint sobre una recessió immobiliària més profunda de l’esperat que, al seu judici, encara no ha tocat fons. Segons el banc, l’afebliment del sector immobiliari podria afectar de manera més significativa a l’economia en el seu conjunt, fins i tot al consum de les llars. També van revisar a la baixa el deflactor del PIB, anticipant que les pressions deflacionistes persistiran durant més temps. Aquesta avaluació es va realitzar abans de les recents mesures d’estímul que van impulsar els mercats, encara que s’anticipa que la injecció de confiança trigarà a reflectir-se en l’economia real.
Les dades d’activitat publicats aquesta setmana revelen que la indústria ha estat en contracció gairebé tots els mesos des d’abril de 2023, mentre que el sector serveis presenta les seves pitjors xifres en gairebé dos anys. Les mesures adoptades són significatives; combinen retallades de taxes d’interès amb injeccions de liquiditat en el sector financer. No obstant això, el suport fiscal als governs regionals és menys clar, ja que la crisi immobiliària ha reduït els seus ingressos, dificultant la despesa i generant incertesa sobre com el país abordarà l’excés d’habitatges sense crear una altra bombolla.
La situació no és senzilla. Al Japó, el Nikkei no va tocar fons fins a 1998, gairebé 10 anys després d’aconseguir el seu màxim, i no va ser fins a aquest 2024 que va recuperar aquests nivells. Al llarg d’aquest temps, es van implementar plans de recuperació i es van produir rebots en la Borsa, però els problemes estructurals van persistir, amb anys de baix consum, escassa confiança i salaris i preus estancats. L’economia xinesa, menys madura que la japonesa en 1989, encara presenta un creixement del PIB del 4% malgrat la deflació. El país compta amb recursos naturals i no ha completat la migració del camp a la ciutat, mentre que la seva capacitat exportadora està influenciada per conflictes comercials. “És temptador afirmar que el pitjor ha passat per a l’economia xinesa”, va advertir aquesta setmana l’ex economista cap de Morgan Stanley i antic responsable del banc a Àsia, en el Financial Times. “En el millor dels casos, aquesta conclusió és prematura. En el pitjor, és un fals començar el dia. Almenys, hem de ser cautelosos abans de destapar el xampany”.
