Cinc claus per entendre la Reserva Federal

La Reserva Federal dels Estats Units va iniciar aquest dimecres un cicle de reducció dels tipus d’interès després d’haver controlat la inflació, que s’aproxima a l’objectiu del 2%. Jerome Powell, president del banc central, considera que els riscos per complir el doble mandat —plena ocupació i estabilitat de preus— estan equilibrats. Com que la política monetària és actualment restrictiva, el moment ha arribat per flexibilitzar-la. La retallada de mig punt anunciada aquest dimecres era esperada per la majoria dels inversors. Kamala Harris va aplaudir la mesura, mentre que Donald Trump va intentar presentar-la com un senyal de debilitat econòmica. Tot i això, Powell va sostenir el contrari: creu que aquest ajust evitarà una recessió i que l’economia està en bon estat. El desafiament és no pertorbar un escenari gairebé ideal.

1. El mercaT, ENCARA QUE tardÀ, Va ENcertAR

La Reserva Federal va deixar que el mercat arribés una mica incert a la reunió del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC). A diferència de la primera gran pujada de tipus de 75 punts bàsics fa dos anys, que va ser anticipada pels mitjans financers, en aquesta ocasió els missatges de Powell van deixar la porta oberta, encara que vetllada, a una reducció. “És el moment”, va afirmar Powell, assenyalant que el banc tenia un “ampli marge” per actuar davant el debilitament del mercat laboral. Tot i així, molts economistes consideraven més prudent una rebaixa inicial de 25 punts bàsics, atès que l’ocupació continua creixent i la inflació encara no ha assolit l’objectiu del 2%.

A mesura que avançava la setmana passada, el mercat va començar a preveure una reducció de 50 punts bàsics, i finalment es va inclinar per aquesta opció, encara que amb una certa incertesa, amb probabilitats del 60%-40%. El mercat la va encertar, però ho va fer amb dubtes d’última hora.

Quan se li va preguntar a Powell si l’expectativa del mercat va influir en la decisió, va evitar la qüestió directament, indicant que la Fed va actuar d’acord amb allò que considerava millor per a l’economia. De vegades, decebre el mercat pot no ser el més convenient.

La resposta inicial de la Borsa va ser positiva, encara que després va retrocedir, tancant amb una lleugera caiguda. Les dades històriques recents, segons Goldman Sachs, mostren que l’S&P 500 sol pujar entre un 10% i un 17% després de la primera rebaixa si no hi ha recessió, però pot caure un 15-20% si finalment n’hi ha. Ocorrerà aquesta vegada?

2. Powell descarta una recesSió

El president de la Reserva Federal rebutja la idea que l?economia estigui a punt d?una recessió. “L’economia dels EUA està en bona forma. Creix a un ritme sòlid, la inflació està baixant i el mercat laboral es manté fort. Volem que segueixi així”, va afirmar Powell a la roda de premsa després de la reunió del FOMC. Tot i la insistència dels periodistes sobre possibles amenaces futures —algunes preguntes amb tints polítics atesa la proximitat electoral—, Powell va mantenir un missatge optimista.

Powell també va descartar que la Fed estigui actuant tard. Va defensar que l’ajust arriba en el moment adequat i que el banc està ben posicionat per respondre qualsevol imprevist. “Aquesta decisió reflecteix la nostra confiança creixent que, amb l’ajust adequat de la política, es pot mantenir la fortalesa de l’ocupació en un context de creixement moderat i una inflació que baixi al 2% de manera sostinguda”, ha afirmat.

3. Un aterrATGje suaU pEr A l’economía

Les noves previsions de la Fed apunten a un aterratge suau: creixement sòlid, inflació controlada i un lleu augment de la desocupació. Els membres del banc no anticipen una recessió a l’horitzó.

La taxa d’atur tancaria el 2023 en un 4,4%, lleugerament per sobre del nivell actual. Pel que fa a l’índex PCE, l’indicador preferit per la Fed per mesurar la inflació tancaria l’any un 2,3%, baixant al 2,1% el 2025 i assolint l’objectiu del 2% el 2026.

Controlar la inflació sense desencadenar una recessió és la definició clàssica d’un aterratge suau, que s’aconseguiria amb un creixement econòmic del 2% aquest any i els següents.

4. Un ciclE de rebaIXEs de tipUs

Les previsions del gràfic de punts de la Fed indiquen que els tipus acabarien l’any entre el 4,25% i el 4,5%, mig punt per sota del nivell actual. Per aconseguir-ho, la Fed probablement executaria dues retallades addicionals de 0,25 punts en les properes reunions, al novembre i desembre.

Tot i això, Powell va ser clar en dir que no hi ha res preestablert: “Seguim prenent decisions reunió a reunió. Sabem que reduir la política restrictiva massa ràpid podria frenar els avenços en inflació, però fer-ho massa lent podria debilitar l’activitat econòmica”.

A llarg termini, s’espera que els tipus continuïn baixant gradualment, fins a situar-se al voltant del 2,75%-3% el 2026, aconseguint així el tipus neutral que ni estimula ni contrau l’economia. Com més lluny estigui la previsió, més petita és la seva certesa.

5. RepercusSIons polítiQUEs

Era previsible que Powell anunciés una rebaixa de tipus en ple any electoral, no per raons polítiques, sinó perquè el punt d’inflexió entre combatre la inflació i evitar la recessió havia arribat. Donald Trump, que ha estat crític amb Powell, no veu amb bons ulls aquesta mesura. Per a l’expresident, la decisió és una oportunitat per presentar l’economia com a feble, encara que les dades i el missatge de Powell suggereixen el contrari.

Quan se li va preguntar a Powell per l’impacte polític de la seva decisió, va respondre amb fermesa que el seu objectiu és servir a l’economia nord-americana, i que les decisions es prenen en funció d’aquest mandat, no pas de les circumstàncies polítiques. A més, va defensar la independència dels bancs centrals: “Els països amb bancs centrals independents tendeixen a tenir una inflació més baixa. Som aquí per servir tots els nord-americans, no cap figura política”.

Capafons & Cia. S.L.

See Full Bio