La relació entre els EUA i la Xina
Thomas Mucha hauria d’haver estat a Madrid aquest dilluns, però en lloc d’això, ens parla des d’una habitació a Londres a través de trucada de vídeo. Va volar fins a la capital britànica des de Boston, on treballa com a estrateg geopolític a Wellington Management. Tot i això, les males condicions meteorològiques i les cancel·lacions de vols li van impedir continuar el seu trajecte cap a la capital espanyola. El seu destí següent era Munic, on parlaria amb clients de la firma d’inversió sobre els riscos geopolítics que podrien afectar els mercats, els mateixos temes que aborda en aquesta entrevista amb CincoDías.
Pregunta: La situació a Gaza sembla estar més crítica que mai, i les tensions entre Israel i l’Iran continuen augmentant. Tot i això, això no ha provocat l’increment en els preus del petroli com solia passar en el passat. Els inversors estan subestimant l’impacte de la geopolítica?
Resposta: A l’Orient Mitjà, hi ha diversos canals d’escalada del conflicte que eventualment podrien repercutir en els mercats. Això inclou l’impacte en els preus de les primeres matèries, l’energia i, en conseqüència, la inflació, cosa que podria afectar les polítiques dels bancs centrals. Per exemple, els atacs al Mar Roig estan provocant desviaments que podrien prolongar-se mentre duri la crisi de Gaza, cosa que genera costos addicionals, retards i més pressió inflacionària sobre el comerç global. Encara tenim factors com Hezbol·là, Hamàs i milícies xiïtes recolzades per l’Iran a l’Iraq i Síria, a més de les tensions actuals entre Israel i l’Iran. Mentre la guerra a Gaza continuï, hi ha la possibilitat d’una escalada amb repercussions als mercats.
El que és encara més rellevant, és com aquests conflictes, juntament amb altres com el d’Ucraïna o una potencial crisi a l’Indo-Pacífic amb Taiwan, estan influint en les decisions dels responsables polítics. Si considerem totes aquestes crisis en conjunt, veiem un canvi als fonaments de la globalització, amb els governs prioritzant la seguretat nacional sovint per sobre de l’eficiència econòmica. Aquest canvi és crucial des dʻuna perspectiva dʻinversió.
P: Quin creu que és el desafiament geopolític més gran actualment?
R: La relació entre els Estats Units i la Xina. Són les dues economies i potències militars més grans del món, i aquesta relació serà l’eix central de la geopolítica no només aquest any, sinó durant els propers 5, 10 o 20 anys. La gran incògnita és si hi podran coexistir pacíficament. Si ho aconsegueixen, el mercat prendrà un rumb; si no, el panorama serà completament diferent.
P: Vostè esmenta sovint la desglobalització. És un risc real?
R: Com que els polítics ara prioritzen la seguretat nacional, faran tot el que calgui per evitar futures escassos com les que vivim durant la pandèmia. La Covid-19 va mostrar els perills de la dependència excessiva en la globalització. Ara molts governs entenen que certes indústries estratègiques han d’estar ubicades a llocs geopolíticament més segurs. Això s’aplica a sectors com els semiconductors, les energies renovables, la biotecnologia i les tecnologies espacials. També la Xina busca reduir la dependència d’Occident en aquests sectors estratègics. No és una desglobalització completa, però sí un desacoblament en àrees clau, i aquesta tendència continuarà augmentant.
P: Pel que fa a Ucraïna, creu que els riscos ja estan completament descomptats?
R: Tot i que els riscos d’una escalada són baixos, no són inexistents. És possible que hi hagi grans atacs russos a civils o infraestructura civil més enllà de les fronteres d’Ucraïna, cosa que podria implicar la participació de l’OTAN, encara que no considero que aquest sigui l’escenari més probable. Crec que la guerra continuarà continguda i es perllongarà. Tot i això, l’impacte més durador serà el canvi en les polítiques dels governs, que ara donen prioritat a la seguretat nacional. Això es reflecteix en l’augment de la despesa en defensa a tot Europa, especialment a Alemanya, així com l’expansió de l’OTAN amb l’adhesió de Finlàndia i Suècia. Aquests efectes perduraran més enllà del conflicte a Ucraïna.
P: Les eleccions del novembre als EUA són al radar de tots. Quin impacte tindria una victòria de Trump o Harris als mercats?
R: Les eleccions estan molt ajustades, i predir un guanyador és com jugar a la loteria. Tot i això, per als mercats és crucial observar qui controla el Congrés. No només importa la carrera presidencial; si es forma un govern dividit, com una presidència de Harris amb un Congrés controlat pels republicans, les polítiques es veuran limitades. Això és important, ja que un govern dividit vol dir que les promeses de campanya són més difícils d’implementar. Tot i això, en el cas de Trump, els aranzels comercials serien una excepció, ja que pot imposar-los sense necessitat de passar pel Congrés, cosa que faria que una presidència de Trump fos més perjudicial per als mercats si manté el seu enfocament proteccionista cap a la Xina, Europa i altres regions.
P: S’ha comentat que si Trump guanya, el sector de la defensa podria ser un dels guanyadors.
R: Crec que l’augment de la despesa en defensa és un fenomen que va més enllà de qui guanyi al novembre. Des de la invasió d’Ucraïna, els països han incrementat significativament els seus pressupostos militars. Això no només és degut a la competència entre les grans potències, sinó també a la necessitat de reposar els arsenals que s’han esgotat en el conflicte. Aquesta tendència continuarà generant oportunitats dinversió. A més, la innovació en defensa és crucial: les doctrines militars estan evolucionant cap a un enfocament més tecnològic. Ja no només es tracta d’armes i avions, sinó de les tecnologies associades a les aplicacions militars modernes.
P: L’accés als semiconductors sembla un tema prioritari per a demòcrates i republicans. Biden ja ha imposat restriccions a les exportacions a la Xina.
R: La competència amb la Xina és un tema bipartidista als EUA Els semiconductors són un sector estratègic tant per als demòcrates com per als republicans. De fet, crec que s’aprovarà una segona llei de xips a la propera administració, ja sigui sota Harris o Trump, perquè els semiconductors són crucials no només per a la defensa, sinó també per al creixement econòmic.
P: El sector del cotxe elèctric també sembla un punt de fricció entre Occident i la Xina.
R: El cotxe elèctric està adquirint cada cop més rellevància estratègica, tant per motius de seguretat nacional com per polítiques internes. A mesura que la competència amb la Xina s’intensifiqui, veurem més protecció i promoció de diverses indústries estratègiques, incloent-hi els vehicles elèctrics.
P: Quin lloc ocupa el canvi climàtic a les decisions dels inversors?
R: Des de la meva perspectiva, el canvi climàtic és, en gran manera, un tema de seguretat nacional. Les societats estan adoptant mesures per ser més resilients davant de fenòmens climàtics com ara temperatures extremes, tempestes i inundacions, i això es tradueix en oportunitats d’inversió a llarg termini. A més, la descarbonització i l’impuls de l’energia verda cada vegada són més prioritaris per als governs, cosa que converteix aquests temes en àrees d’inversió clau.
