Què persegueix el BCE?
El BCE ha començat a revertir la vertiginosa pujada de tipus d’interès que va iniciar el juliol del 2022, alhora que prepara la seva política monetària amb una visió a mitjà termini, més enllà de la baixada recent del preu dels diners decidits ahir. A partir del 18 de setembre, entraran en vigor nous tipus d’interès més baixos a la zona euro, encara que no tothom disminuirà en la mateixa proporció. Aquesta decisió, que el BCE va avançar al març, busca normalitzar gradualment la seva política monetària després d’anys de mesures extraordinàries, sense generar inestabilitat als mercats.
El BCE ha reduït el tipus de facilitat de dipòsit, referència clau a la zona euro, en 25 punts bàsics, passant del 3,75% al 3,5%. Aquest és l’interès que les entitats financeres reben pels seus dipòsits a un dia al BCE i serveix com a base per determinar el cost de finançament a la regió. Aquest nivell del 3,5% esdevé la referència central de la política monetària del banc.
A més, el BCE ha ajustat el tipus d’interès de les principals operacions de finançament, que baixa del 4,25% al 3,65%. Aquest ajustament, que suma 60 punts bàsics en total, combina una reducció de 35 punts decidida al març (amb efecte al setembre) i els 25 punts addicionals de la baixada recent. Aquest tipus dinterès és el que els bancs paguen per obtenir finançament a una setmana del BCE, i tradicionalment ha estat la referència més comuna per als tipus dinterès a la zona euro. Amb aquesta rebaixa, les entitats que fins ara pagaven al BCE 50 punts bàsics sobre el tipus de la facilitat de dipòsit per la liquiditat, ara només pagaran 15 punts bàsics més, cosa que marca un límit inferior per al cost de finançament de la banca amb el BCE.
Un expert d’Afi, explica que “tot i que la banca de la zona euro no enfronta problemes de liquiditat, aquest ajustament farà més accessible per als bancs la sol·licitud de finançament al BCE, sense generar greuges ni riscos de fragmentació financera”. Aquesta reducció del diferencial entre el tipus d’operacions principals de finançament i la facilitat de dipòsit, també conegut com a “corredor”, beneficiarà bancs com els italians, que tenen menys excés de liquiditat després de tornar les línies extraordinàries de finançament sol·licitades al BCE durant la pandèmia.
Aquest ajustament tècnic coincideix amb la devolució final d’aquestes línies extraordinàries de liquiditat, que els bancs estan a punt de reemborsar completament. El 25 de setembre, les entitats hauran de tornar 42.240 milions d’euros d’una línia TLTRO III llançada fa tres anys, i el 18 de desembre vencerà l’última injecció extraordinària, amb 34.210 milions encara pendents de devolució.
Per tal d’aquestes injeccions massives de liquiditat, el BCE espera que la banca torni a utilitzar les operacions setmanals de finançament, que encara que han seguit en marxa, ho han fet amb un volum mínim de peticions. En tot cas, la liquiditat que els bancs sol·licitin al BCE tindrà un cost menor, a 15 punts bàsics per sobre de la facilitat de dipòsit, en comptes dels 50 actuals.
El BCE assegura així que la liquiditat no sigui un problema per als bancs, una mica recolzat pel fet que l’excés de liquiditat continua sent elevat, en 3,07 bilions d’euros, tot i que ha caigut des dels 4,7 bilions que es van assolir al novembre de 2022. Aquest excés correspon als fons que els bancs mantenen per sobre dels requisits mínims de reserves, un factor que marca una diferència important per a la banca de la zona euro, com va quedar demostrat el març de 2023, quan el col·lapse del Silicon Valley Bank va sacsejar el sistema financer nord-americà.
Segons Bankinter, la reducció del diferencial entre el tipus de dipòsit i el de crèdit de 50 a 15 punts bàsics és una bona notícia per a la banca, ja que disminueix el cost de finançament majorista i s’espera un augment en la demanda de crèdit, com ara reflecteix l’enquesta trimestral del BCE al sector. Tot i això, l’excés de liquiditat no ha estat fins ara un factor determinant en la concessió de préstecs.
“El mercat interbancari europeu no funciona, de manera que l’alternativa de finançament per als bancs continua sent el BCE”, comenta. L’objectiu de la institució presidida per Christine Lagarde és oferir incentius perquè els bancs busquin finançament als mercats, segons el que va anunciar el març. A més, segons Goldman Sachs, el BCE durà a terme una altra revisió del seu marc operatiu el 2026, basant-se en l’evolució dels tipus d’interès al mercat i la demanda de liquiditat.
Des de Pimco assenyalen que la reducció en els tipus de les operacions principals de finançament, anunciada al març, tindrà un impacte limitat a curt termini. Encara que la seva aplicació serà efectiva el 18 de setembre juntament amb la recent baixada de tipus, no ha generat grans repercussions al mercat, atès que el tipus de la facilitat de dipòsit, que queda al 3,5%, ja és la referència per a el mercat monetari.
