Això permetrà el Govern als fons d’inversió
El Ministeri d’Economia ha respost a una de les demandes més recurrents de la indústria de fons d’inversió: permetre que puguin prestar les accions en cartera a tercers. Aquesta pràctica, coneguda com a préstec de valors, és comú en altres mercats europeus i, en augmentar el rendiment dels fons, era una petició habitual del sector. La normativa que regularà aquest mecanisme ha estat activada pel Tresor, responsable de la legislació financera, que ha posat en audiència pública l‟ordre ministerial corresponent per recollir comentaris del sector.
El préstec de valors beneficia els fons d’inversió, ja que permet cobrar un interès, similar a un crèdit bancari. Els principals sol·licitants d’aquests préstecs són, majoritàriament, inversors a la baixa, que aposten a la caiguda d’un valor. Aquests inversors prenen les accions d’una empresa a un preu determinat, les venen al mercat i esperen que el valor baixi per comprar-les a un preu menor abans de tornar-les. A més, el préstec de valors es pot utilitzar per a la cessió de cobrament de dividends. Tot i que els fons d’inversió espanyols encara no poden fer aquesta pràctica, els inversors particulars ja poden prestar les seves accions individualment, una opció que Bankinter ha obert a petits inversors.
Els propietaris dels títols prestats reben una compensació econòmica, el valor dels quals varia segons l’actiu. El préstec de valors per part dels fons està permès a tota la UE, i Bèlgica és l’últim país a regular-lo el 2007. A Espanya, una ordre ministerial es va redactar el 2008, però es va desestimar després de l’esclat de la crisi financera, ja que no es volia enfortir els inversors baixistes. El 2018, el projecte es va reprendre, però la moció de censura que va destituir el Govern de Mariano Rajoy va tornar a aturar-lo. Tot i això, els inversors baixistes ja poden apostar per accions espanyoles utilitzant altres fons no domiciliats al país, per la qual cosa la norma no brinda una protecció efectiva davant d’aquest tipus d’inversions.
Setze anys després, sembla que el projecte veurà la llum. La nova normativa estarà adreçada exclusivament a fons d’inversió tradicionals, excloent-ne els fons alternatius i els de pensions. A més, s’introduiran salvaguardes per protegir tant els inversors com el mercat. Entre aquestes mesures hi ha els límits al patrimoni que es pot prestar (75%), la diversificació dels prestataris (màxim 35% de concentració), i requisits de solvència i tipus d’entitat. També es preveuen mesures de col·lateralització, transparència, control intern i procediments de liquidació que assegurin una execució segura i ordenada.
Segons Inverco, l’associació de fons d’inversió més del 60% de les carteres d’inversió espanyoles podria ser elegible per al préstec de valors. S’estima que la rendibilitat addicional seria de 10,14 punts bàsics (0,1014%) per als fons de renda variable espanyola i 1,40 punts bàsics (0,014%) per al deute públic espanyol. Altres fonts eleven la rendibilitat fins a 0,2 punts percentuals. Els fons de renda variable serien els més beneficiats, ja que cobraran més per les accions que presten.
Des d’Inverco confien que el procés d’audiència pública no trobarà oposició, argumentant que els beneficiats principals seran els partícips dels fons, els quals obtindran un rendiment addicional. Pel que fa a les empreses les accions de les quals es presten, l’impacte seria mínim, ja que els baixistes poden prendre prestats aquests valors a través d’altres agents.
El rendiment extra obtingut pels fons depèn del tipus de valor. Les accions d’empreses grans, estables i amb un alt volum de negociació generen menors retorns, ja que són fàcils d’aconseguir al mercat. Tot i això, les accions de companyies més petites i volàtils poden generar retorns de fins al 150% TAE per a qui les presta. Actualment, una de les accions més demandades pels prestataris és la d’Oryzon Genomics, una biofarmacèutica que busca cotitzar al Nasdaq.
El risc de pèrdua per al prestador dels valors és molt baix. En cas que el prestatari no torni les accions, els col·laterals entren en joc. Les plataformes d’intermediació en aquests préstecs no sols exigeixen garanties per un valor superior al de les accions prestades, sinó que, en alguns casos, també sol·liciten carteres diversificades per mitigar el risc.
