Carta als inversors del setembre

Setembre sol despertar un desig generalitzat de començar de nou, cosa que nutricionistes i propietaris de gimnasos coneixen bé. No és casualitat: la psicologia del comportament suggereix que les persones són més propenses a assolir els seus objectius després de fites temporals com la fi de l’estiu o l’inici d’un nou any, un fenomen conegut com a “efecte nou començament”.

Els inversors no en són l’excepció. Molts tornen de les seves vacances amb la intenció de revisar o ajustar les carteres i, en fer-ho, busquen posar-se al dia amb els fets als mercats durant la seva absència. Per això, el setembre es converteix en el mes de les previsions econòmiques. Un inversor que hagués assistit a una presentació al gener —un altre d’aquells moments típics en què es reavaluen estratègies— se sorprendria: els analistes han encertat les grans tendències. L’economia, els preus i els tipus d’interès han seguit el patró de moderació anticipat. Tot i això, aquest encert en la macroeconomia contrasta amb la decepció en les recomanacions d’inversió. Mentre els experts aconsellaven evitar la borsa, aquesta ha pujat un 11% durant l’any, mentre que la renda fixa, que tots lloaven, amb prou feines ha ofert rendibilitat. D’aquí dues lliçons clau: és possible encertar al panorama macroeconòmic i fallar en l’estratègia d’inversió, i eliminar la renda variable de les carteres sol ser un error.

PERSPECTIVES ECONÒMIQUES PER ALS PROPERS MESOS

S’esperen pocs canvis significatius. Tot i que els tipus dinterès estan en descens generalitzat, el període es caracteritza per una notable divergència. Els Estats Units finalment mostren signes de desacceleració. Tot i que no s’espera una recessió, el creixement tancarà l’any al voltant del 2,5%, amb una previsió de menys del 2% per al 2025. El refredament del mercat laboral ha revifat l’expectativa que la Reserva Federal retallarà els tipus d’interès , passant del 5,5% actual a un estimat 3% en els propers dos anys. En contrast, Europa experimenta una acceleració des de nivells molt baixos: aquest any creixerà prop de l’1%, i el proper a penes arribarà a l’1,5%. Tot i la seva feble expansió, l’ocupació es manté estable. No obstant això, per evitar que aquest creixement lent es torni negatiu, seran necessàries retallades progressives en els tipus d’interès, entre cinc i set fins a finals del 2025.

Espanya, per contra, es desmarca de la resta d’Europa. Impulsada pel turisme, el consum i la despesa pública, la seva economia creixerà prop del 3% el 2024, el doble del previst a l’inici de l’any. Amb l’expectativa de tipus d’interès a la baixa, el país es podria trobar en una situació especialment favorable els propers mesos.

Què significa això per als inversors?

Els tipus d’interès fixats pels bancs centrals seran determinants per al comportament dels mercats el proper any i mig. L’esperada reducció de 200 punts bàsics a banda i banda de l’Atlàntic hauria d’augmentar el preu dels bons. Tot i que la renda fixa no és realment “fixa”, un bo espanyol a 10 anys comprat el 2023 per 1.000 euros amb un cupó anual del 4% es podria vendre el 2026 per uns 1.100 euros si els tipus cauen al 2%. Tot i això, aquesta recomanació s’enfronta a l’ombra de l’escepticisme: durant més d’un any s’ha anticipat una caiguda “imminent” dels tipus, sense que aquesta s’hagi materialitzat. En alguns països, com Espanya, Alemanya o el Regne Unit, els tipus fins i tot han pujat, erosionant el valor dels bons. Tot i així, des d’una perspectiva macroeconòmica, continua sent la recomanació més assenyada.

Pel que fa a la borsa, la caiguda de tipus també genera un impacte positiu, principalment perquè redueix els costos del deute. Les empreses espanyoles, per exemple, tenen un deute d’aproximadament 350.000 milions d’euros, i cada punt de reducció dels tipus d’interès incrementa els beneficis de milers de milions. A més, les valoracions empresarials milloren quan els tipus són baixos, ja que els guanys futurs valen més en descomptar-se a un tipus inferior. Per exemple, 100 euros de beneficis projectats per al 2029 equivalen a 78 euros amb tipus al 5%, però pugen a 90 euros si els tipus cauen al 2%.

No obstant això, també hi ha un efecte indirecte: les baixades de tipus solen acompanyar una desacceleració econòmica, cosa que implica menys ingressos i beneficis. Els inversors confien que els costos cauran més que les vendes, cosa que augmentaria els beneficis, tant a Europa com als Estats Units. A Europa, s’espera un creixement del 5% el 2024 i del 12% el 2025, mentre que als Estats Units les expectatives són del 10% i del 15%, respectivament. Tot i això, la incertesa geopolítica continua pesant: un canvi de govern als Estats Units o una escalada de tensions globals, com a l’Orient Mitjà o la Xina, podrien alterar radicalment el panorama energètic i revifar la inflació, portant-nos de nou al punt de partida.

Per això, malgrat les bones perspectives per a sectors com l’immobiliari, els materials i, especialment a Europa, el sector financer, els experts estan tornant la mirada cap a sectors defensius com la salut. Als Estats Units, els “set grans” que van dominar el 2023 segueixen atraient apostes, però s’espera que més empreses aconsegueixin generar beneficis.

Què fer davant d’aquest escenari?

No hi ha recomanacions inequívoques. És prudent mantenir bons a la cartera, encara que podrien no oferir grans pujades. L’economia està una mica estancada, però continua sent una bona opció invertir en borsa, ja que les empreses encara poden generar beneficis. La geopolítica afegeix un factor de risc, però evitar la renda variable no sembla sensat. L’estratègia més sòlida continua sent la diversificació i manté la calma, evitant decisions precipitades. Si ja es va planificar amb antelació al gener o l’any passat, potser aquest setembre és millor dedicar-lo al gimnàs.

Capafons & Cia. S.L.

See Full Bio