En els darrers 25 anys, l’S&P 500, que reuneix les principals empreses cotitzades dels Estats Units, ha tancat el setembre amb un balanç negatiu en 15 ocasions. Esdeveniments històrics com els atemptats de l’11 de setembre de 2001 o la fallida de Lehman Brothers el 2008 van tenir lloc aquest mes i van deixar una profunda empremta als mercats, alimentant la reputació de setembre com un mes maleït per a les borses. Tot i això, més enllà d’aquestes tragèdies puntuals, els experts han intentat explicar el patró baixista que tendeix a dominar al setembre.
D’una banda, els analistes assenyalen que els gestors, en tornar de les vacances d’estiu, utilitzen aquest mes per ajustar les carteres, cosa que comporta un volum més gran de vendes i pressiona a la baixa els preus de les accions. Així mateix, les empreses, enfocades a tancar l’any en positiu, es poden desprendre d’actius per obtenir beneficis addicionals. Un altre factor que explica aquest fenomen és l’augment de la demanda de deute al setembre, cosa que desvia capital que, altrament, hauria anat al mercat d’accions. A més, alguns experts apunten que els grans fons d’inversió, l’exercici fiscal dels quals culmina a l’octubre, liquiden posicions baixistes, contribuint a la pressió sobre el mercat.
Tot i aquestes teories, els gestors sempre recorden que els rendiments passats no garanteixen resultats futurs. Tot i això, setembre enfronta factors reals que preocupen els inversors, com l’augment de la volatilitat i els indicadors macroeconòmics.
“La clau és que les condicions econòmiques i monetàries subjacents poden tenir un impacte significatiu”, afirmen des de Citi. Aquest dimarts, els mercats ja van viure una jornada d’alta tensió, amb tancaments negatius als principals índexs d’Europa, Amèrica i Àsia. Els analistes havien advertit que la volatilitat observada a l’agost podria persistir, cosa que es confirma amb un repunt del 30% a l’índex VIX, que mesura les expectatives de volatilitat futura. Mentre que a l’agost va tancar en 14,85 punts, els primers dies de setembre va superar els 20 punts.
A més, l’atenció del mercat se centra en les properes dades d’ocupació als EUA, que es publicaran aquest divendres. Les xifres febles del mes passat ja van generar pèrdues milionàries als principals índexs mundials, davant el temor d’una recessió a l’economia nord-americana. Tot i que la situació es va estabilitzar i els mercats van recuperar els nivells màxims, hi ha preocupació per un altre possible xoc si les noves dades no compleixen les expectatives.
“La renda variable nord-americana segueix molt lligada a les dades macroeconòmiques. Creiem que els informes d’ocupació, ja sigui que indiquin una desacceleració o un aterratge suau, seguiran marcant el nivell de volatilitat”, indiquen els analistes d’UBS. També assenyalen que, tot i que els mercats han seguit a l’alça, han detectat una rotació cap a posicions defensives per part dels inversors.
El mercat també espera la decisió de la Reserva Federal el 18 de setembre sobre una possible reducció de tipus dinterès. Els analistes no qüestionen si hi haurà una retallada, sinó la seva magnitud. A l’agost, la por als mercats fins i tot va generar rumors sobre una intervenció d’emergència de la Fed. .
Altres focus d’incertesa inclouen les tensions geopolítiques a l’Orient Mitjà, que podrien escalar en un conflicte entre els principals productors de petroli, així com el procés electoral als Estats Units. Tot i que el setembre sol ser més amable amb els mercats en anys d’eleccions presidencials, les dades mostren que els últims 25 anys, durant aquests cicles electorals, l’S&P 500 no va aconseguir tancar en positiu cap setembre. Per exemple, el 2020, en plena pandèmia, va caure un 2,1%; el 2016, un 0,75%; el 2012, un 5,36%; el 2004, un 1,04%; i el 2000, un 5,04%.
