La tensió geopolítica
L’or ha aconseguit màxims històrics les últimes setmanes, i ha superat per primera vegada el llindar inèdit dels 2.500 dòlars per unça. Aquest ascens ha estat impulsat per diversos factors: la feblesa anticipada del dòlar, davant la baixada imminent de tipus d’interès per part de la Fed; les tensions geopolítiques creixents; i la recerca de refugi segur després de la turbulència que va sacsejar els mercats financers a principis d’agost. Com a resultat, l’or es consolida com un dels actius més rendibles de l’any, amb un increment del 20%. Aquest avenç, però, no es pot entendre sense la sostinguda demanda dels bancs centrals, especialment de les economies emergents, que han incrementat les reserves d’or per diversificar-les i protegir-se davant d’un entorn geopolític cada cop més polaritzat i volàtil. Aquestes compres, ja significatives, prometen seguir en augment, actuant com a catalitzador per a nous màxims del metall preciós.
La guerra a Ucraïna va marcar un punt d’inflexió a les reserves d’or dels bancs centrals. Des de la invasió russa, les compres d’or s’han triplicat, amb sis autoritats monetàries a l’avantguarda d’aquestes adquisicions des de mitjans del 2022: la Xina, Polònia, Turquia, Singapur, l’Índia i Qatar. Segons dades del World Gold Council, les compres d’or dels bancs centrals van augmentar de 158,6 tones el segon trimestre del 2022 a 458,8 tones el tercer trimestre, i 382,1 tones el quart trimestre del mateix any. . El 2022 va ser un any rècord per a aquestes adquisicions, amb un total de 1.082 tones, mentre que el 2023 va estar a prop de superar-lo amb 1.037 tones, registrant la segona compra anual més gran de la història.
El primer semestre d’aquest any, segons les dades més recents, les compres d’or per part dels bancs centrals van assolir les 483 tones, un 5% més que el mateix període de l’any anterior. Tot i que es va observar una disminució lleu del primer al segon trimestre, aquestes adquisicions es perfilen com una tendència a llarg termini, sostenint així el preu de l’or. “La demanda d’or per part dels bancs centrals a la primera meitat del 2024 va ser la més alta mai registrada per a aquest període”, comenta el gestor d’inversions en or i plata a Jupiter. Aquesta sostinguda compra d’or durant l’última dècada coincideix amb un canvi en la gana dels bancs centrals pel deute sobirà i les monedes fiduciàries, en particular els bons del Tresor dels EUA i el dòlar, que tradicionalment dominaven les reserves.
Una enquesta del World Gold Council revela que el 66% dels bancs centrals espera que la proporció d’or a les seves reserves totals augmenti en els propers cinc anys, un increment significatiu davant del 46% que el preveia el 2022. Només un 6% anticipa una disminució significativa.
Des de Credit Mutuel Asset Management, assenyalen que l’alça en el preu de l’or s’explica per diversos factors: la demanda sostinguda de joies, la inversió en or físic (monedes i lingots) principalment per inversors asiàtics, i les massives compres d’or per part dels bancs centrals de països emergents, que busquen diversificar les reserves i reduir-ne l’exposició al dòlar. “Encara que la Xina, després de 17 mesos consecutius de compres, sembla haver pres un respir, creiem que les compres dels bancs centrals continuaran sent un factor de suport, ja que l’or encara representa només entre el 4% i el 5% de les seves reserves de divises”, expliquen des de la gestora. Al banc japonès MUFG, apunten al potencial de creixement en les compres d’or per part de bancs centrals emergents, que encara són lluny del 12% que l’or representa a les reserves dels països desenvolupats. “Esperem que les compres d’or per part dels bancs centrals es mantinguin ferms a causa de la diversificació de reserves a països emergents i de les elevades tensions geopolítiques”, afirmen MUFG, on projecten un preu de l’or de 2.750 dòlars per unça per a finals de any. “Els bancs centrals han estat actors clau en el sosteniment dels preus de l’or”, afegeix el cap d’anàlisi de metalls preciosos a Bank of America.
A Schroders, encara són més emfàtics respecte al rol que els bancs centrals exerciran en les compres d’or. “Les més de 1.000 tones d’or comprades pels bancs centrals el 2022 i el 2023, equivalents al 20% de la demanda mundial, representen un canvi potencialment sísmic”, afirma el gestor de fons especialitzat en matèries primeres a la firma britànica. Segons Luke, la tensió geopolítica és un catalitzador clau per a aquestes adquisicions. “Els 300.000 milions de dòlars en reserves russes congelades il·lustren clarament l’impacte de la ‘militarització’ del dòlar nord-americà, o en altres paraules, l’hegemonia del dòlar”, assenyala. Per a molts bancs centrals, la compra d’or ha esdevingut una estratègia per mitigar el risc de sancions internacionals, impulsant així la diversificació de reserves. Entre el 1989 i el 2007, la tendència predominant entre els bancs centrals era la venda d’or, en un context d’accelerada globalització i amb nivells d’endeutament als Estats Units molt diferents dels actuals. Tot i això, després de la crisi financera del 2008, les tensions geopolítiques emergents i l’augment massiu del deute públic van portar discretament els bancs centrals d’economies emergents a reavaluar l’or com a actiu estratègic, una tendència que s’ha intensificat amb l’escalada de tensions entre els Estats Units i la Xina, i les sancions imposades a Rússia després de la invasió d’Ucraïna el 2022.
El Banc Central de Polònia és un exemple clar de l’impacte que ha tingut la guerra d’Ucraïna en les compres d’or dels bancs centrals. Durant el segon trimestre d’aquest any, Polònia va liderar les adquisicions amb 18,68 tones, gairebé igualant les 18,67 tones comprades pel Banc Central de l’Índia i va superar les 14,63 tones adquirides per Turquia. El president del banc central polonès, Adam Glapinski, ha declarat recentment que l’objectiu és augmentar les reserves d’or fins que representin el 20% del total, des de l’actual percentatge inferior al 15%. En comparació, al Banc d’Espanya, l’or representa al voltant del 19% de les reserves totals.
