L’inversor en bons pren posicions a l’opa de BBVA

Els bonistes no tenen veu a l’OPA llançada pel BBVA sobre Sabadell. Seran els propietaris de les accions del banc català els que decidiran si s’integren o no a l’entitat presidida per Carlos Torres i accepten la seva oferta de compra. Tot i així, el mercat de renda fixa ha reaccionat a l’anunci de l’operació. Mentre que la cotització dels bons emesos per BBVA gairebé no ha variat, els bons de Sabadell han vist incrementat el preu. Els inversors redueixen així la prima que exigeixen a Sabadell en comparació amb BBVA, davant la possibilitat que el banc presidit per Josep Oliu passi a formar part d’una entitat amb millor qualificació creditícia i perfil de risc.

“Els bons de BBVA no s´han mogut, mentre que els de Sabadell han començat a convergir cap a on cotitzen els de BBVA”, explica el responsable de mercat de capitals per a entitats financeres espanyoles d´una firma estrangera. Aquest és el moviment típic al mercat de renda fixa quan s’anuncia una operació corporativa en què un banc amb un perfil de risc superior adquireix un altre amb un perfil inferior. Això mateix va passar amb la fusió de CaixaBank i Bankia: les cotitzacions dels bons de les dues entitats van convergir fins que va desaparèixer la prima que el mercat exigia a Bankia respecte a CaixaBank.

W6U72I3HNVGDRONFO6SWQAB67M - L'inversor en bons pren posicions a l'opa de BBVA

 

La qualificació financera de Sabadell és dos nivells per sota de l’atorgada a BBVA per les agències de rating. Standard & Poor’s qualifica BBVA amb una A i Sabadell amb BBB+, mentre que Moody’s atorga una A3 a BBVA i una Baa2 a Sabadell. “La gana dels inversors pel deute de les entitats espanyoles és molt forta. Els inversors en bons de Sabadell estan còmodes, però la prima amb què el deute de Sabadell cotitza respecte al de BBVA s’ha reduït substancialment”, explica un altre responsable de mercat de capitals per a entitats financeres.

Abans de l’anunci de l’OPA, el mercat exigia una prima d’entre 40 i 45 punts bàsics a una emissió de deute subordinat de Sabadell en comparació amb una de BBVA. Aquest diferencial es va reduir a 20 punts bàsics després de conèixer-se l’oferta i ara s’ha ampliat lleugerament, encara que sense tornar al nivell previ. En concret, el diferencial entre les emissions de deute subordinat més properes en termini dels dos bancs —una de BBVA amb venciment el 2036 i una altra de Sabadell amb venciment el 2034— s’ha reduït de 45 a 25 punts bàsics després de l’anunci de l’OPA . A més, els cocos emesos per Sabadell el novembre del 2021, una de les emissions més líquides de l’entitat, han incrementat el preu un 4,4% arran de l’oferta de BBVA.

“El moviment ha estat semblant en els diferents tipus d’emissions: AT1, subordinada, sènior… El mercat aposta per una convergència del risc de crèdit de Sabadell cap al BBVA. Tot i que els temps de l’operació són llargs i fins que no es completi la fusió no hi haurà una convergència total”, expliquen fonts financeres.

La manera més fiable de comparar com jutgen els inversors el deute de BBVA i Sabadell seria que els dos bancs emetessin bons del mateix tipus i termini similar, una situació poc probable. A més, el mercat secundari de deute té una liquiditat inferior al borsari, cosa que dificulta la comparativa. Tot i així, el mercat de renda fixa ha mostrat la seva reacció habitual davant moviments corporatius a la banca. “Als inversors i agències de rating solen agradar-los més les entitats més grans, que generalment es perceben com a més sòlides”, afegeixen fonts de mercat.

Primera emiSsió des de l’opa

Banc Sabadell va anar ahir al mercat de capitals per primera vegada des de l’anunci de l’OPA de BBVA, amb una emissió que va rebre una forta demanda. L’entitat va col·locar 1.000 milions d’euros en cèdules hipotecàries, les primeres que emet el darrer any, a un termini de 10 anys, després de rebre sol·licituds per 3.200 milions d’euros. Aquesta demanda elevada va permetre reduir el cost de l’emissió des d’un diferencial inicial de 60 punts bàsics sobre el midswap a 48 punts bàsics.

Fonts de l’entitat assenyalen que, encara que no hi ha necessitat urgent de liquiditat, estan aprofitant el bon to del mercat per obtenir finançament a llarg termini. La ràtio LCR, que mesura la liquiditat de l’entitat, va tancar el primer trimestre de l’any en el 205%. L’emissió de cèdules hipotecàries també pot acompanyar la dinàmica positiva de creixement en hipoteques que s?espera. Les cèdules hipotecàries són l’actiu de deute més segur, ja que tenen una garantia doble: la de l’entitat emissora i la de l’habitatge per al qual es concedeix el préstec.

Sabadell aprofita així l’última finestra d’oportunitat abans de la reunió del BCE de la setmana que ve, en què s’espera una rebaixa de tipus. Tot i això, els inversors tenen poca visibilitat sobre si hi haurà noves retallades posteriors. Especialment, hi ha dubtes sobre les properes passes de la Reserva Federal als Estats Units, amb una part del mercat qüestionant si realment baixarà els tipus d’interès aquest any. Davant la possible volatilitat al mercat de renda fixa en els propers mesos, empreses, bancs i governs estan optant per emetre al màxim aquesta primera part de l’any.

L’anterior col·locació de deute de Sabadell va ser al març, amb 500 milions d’euros en bons subordinats a un termini de 10,25 anys, el preu dels quals ha augmentat gairebé un 3% des de l’anunci de l’OPA de BBVA. Al gener, Sabadell també va col·locar 750 milions en deute sènior i 500 milions més al març en deute sènior no preferent, a més dels 500 milions en cèdules hipotecàries emesos per la seva filial britànica TSB. Pel que fa a l’any, encara es preveu una possible emissió de deute sènior o potser una altra emissió de cèdules en lliures. No s’esperen més col·locacions de cocos o bons contingents convertibles, ja que Sabadell va llançar una emissió d’aquest tipus de deute, el més costós per a un banc, el gener del 2023, per 500 milions a un tipus del 9,4%.

13e024f8b10199f58e47f596e2b28d99?s=300&d=mm&r=g - L'inversor en bons pren posicions a l'opa de BBVA
Capafons & Cia. S.L.